| Barcelona swinga A l´escola de ball o a l´aire lliure: a Barcelona regna la febre del swing. El ball amb ritmes de jazz posa de bon humor i activa tot el cos. Dues dotzenes de parelles, majoritàriament d'entre trenta i quaranta anys, ballen al ritme de jazz a la Plaça de la Virreina de Barcelona. Molts transeünts es paren per mirar, alguns no s´ho pensen gaire, deixen les bosses sota un banc i hi participen. Ballar a l´aire lliure Cada últim diumenge de mes aquesta plaça de Gràcia es converteix en un escenari a l´aire lliure. Fa dos anys que l´Eva no s´ha perdut cap cap de setmana aquí. “El swing és addictiu. M´agrada la música i l´aspecte social del ball: canvies constantment de parella i amb cadascú has de buscar de nou la connexió”, explica la fascinació. “Hi ha molta improvisació, i les dones també podem introduir variacions. Això fa que cada ball sigui un diàleg interessant amb la parella, i pots aprendre coses constantment.” Tots ballen amb totes, i no es greu si algú no és gaire bo, diu en Germán i tira a l´aire la seva parella de ball. El nucli de la comunitat de swing a Barcelona està compost més o menys d´unes 500 persones. Gairebé cada nit es pot ballar en algun lloc de la ciutat, entre setmana a les escoles de ball i el cap de setmana als clubs o a les places i als parcs – gràcies a les nombroses hores de sol. Fins fa poc anys, com a molt els fans de velles pel.lícules de Hollywood sabien a què es referien paraules com “jitterbug”. Però a finals dels 90 un petit grup entusiasta d´amants del jazz va portar la febre del swing des dels EEUU a Espanya – i va aconseguir, en molt poc temps, que l´estil de ball dels anys 30 visqués un renaixement. La diversió és més important que la perfecció A diferència d´altres balls de saló, aquí pràcticament no es necessita una base teòrica, explica el Martí Segalàs de l´associació de swing barcelonina: “Quan ballem al parc, a vegades hi ha parelles grans que encara recorden alguns passos de foxtrot i s´animen a participar. Això ho trobem fantàstic”, explica. “El més important és seguir el ritme, la resta ve sola.“ El swing sobretot ha de ser divertit – i ha de dibuixar un somriure a la cara del que balla. “Una vegada parlava amb un cantant de gospel i li vaig preguntar per què la música és tan alegre, si ve dels descendents d´esclaus, de gent discriminada i marginada. I em va dir que això va ser com un signe d'exclamació: ‘Olé, malgrat tot, encara estic viu’. Això també converteix el swing en una música ‘anti-crisi’. Per què en els temps de crisi triomfen els pintallavis i les visites a la perruqueria? Perquè així t´oblides dels teus problemes. I amb el swing funciona igual“, diu Segalàs. Més efectiu que un curs de fitness A la Plaça de la Virreina, el moderador avisa que aquest serà l´últim ball. A dos quarts de tres s´acaba, així ho determina l´ajuntament. L´Eva s´ha deixat caure a la cadira d´un cafè per a descansar un moment. “Jo, des que ballo, ja no necessito el gimnàs. Abans anava a nedar i a fer footing, ara ja no em cal”, riu. El Germán beu un gran glop d´aigua – i agafa la mà de l´Eva, per l´últim ball. Per això sí que encara queden forces. Autora: Julia Macher Redacció: Julia Kuckelkorn Traducció: Sonja Hagemann Font: http://www.dw-world.de/dw/article/0,,4198173,00.html | 
Notícies 
